C/ escoles s/n de LLERS , b7009989@xtec.cat tel: 972528965

dimarts, 27 de juny de 2017

Festa de fi de curs 2017






Aquests any els quatre grans de l'escola van voler ballar una cançó molt significativa per ells. Els plens de la PAtum de Berga van calar des del primer moment. Tots quatre van gaudir saltant i corrent de la música de l'Auditori!!1 i aquesta peça concreta la vam arrossegar dies i dies fins que per acabar el curs vam decidir ballar !!! 

Us deixem amb un petit vídeo on es veuen els nostres infants saltant i ballant i també amb un recull de fotografies de la festa!!!!!




                                                              Vídeo Fi de Curs




dimarts, 20 de juny de 2017

Un secret molt Fi




Us diré un secret molt fi 

El fi de Curs ja és Aquí


I aquest any 4 infants ens diuen adéu i es fan grans.  


Tots quatre han sigut molt especials. Des de ben petits s'han fet amics i mil històries han construït.

Ara els toca marxar i una gran nostàlgia omple els nostres cors. 






Us voldríem dir tants desitjos, tantes bones esperances que no sabem per on començar. I per les que podríem, no ens semblen prou dignes pel moment ni pel record que tenim de vosaltres. 

Perquè amb vosaltres, nosaltres també hem crescut. 
I gràcies a vosaltres, nosaltres també hem aprés. 
I amb vosaltres també hem rigut, 
i segur que per vosaltres també plorarem;
de felicitat i tristesa per fer-vos grans. 


Fins aviat !!!!

Moltes gràcies famílies també sou part d'aquesta alegria i aquesta tristor.



divendres, 26 de maig de 2017

i els petits .... també investiguen....


 Tot comença amb un caixó. En R el porta fins a nosaltres i ens ensenya que vol entrar a dins. Ho prova i es queda encallat. "aa" ens crida. "no uc" tot estirant les mans. El fet de seguida crida l'atenció als companys i companyes que venen a veure què li ha passat en R. 

El curiós és que tots i totes s'apropen a entrar al caixó. Un per un també volen provar què li ha passat en R. i un darrera l'altre s'hi van col.locant. Alguns hi entren, altres no. I es miren entre ells i elles per observar qui entra i com ho fa. 

Al cap d'una estona d'entrar i sortir. Decideixen girar el caixó i enfilar-se a dalt. Ep!!! ara arribo a la planta.  al cap d'una estona tots i totes volen pujar i baixar i entrar i sortir de l'estructura tot fent cu-cut als que estan sobre el caixó. 

 Alguns s'hi amaguen. Altres amaguen els animals que troben disposats a dalt. Altres proven d'entrar-hi de dos en dos. I a mesura que van entrant i sortint van balbucejant i exposant diferents mots i sons. 
"tu no", "me", "té", "ai", "no pu", "seu", "aqui", "no"...





Cada infant imita el seu company. Cada nen i nena observa i intenta fer que el seu cos participi d'aquella observació. A ulls d'un adult pot semblar tasca fàcil. però per ells i elles resulta molt difícil coordinar la voluntat dels seus pensament i fer que el seu cos es mogui amb intencionalitat. 





 Imagineu si és atraient el joc !! que des de les rodalies s'hi acosta l'A que està aprenent a gatejar i ens vol acompanyar en la seva realització. 


divendres, 12 de maig de 2017

Projectes d'investigació


Tot comença un dia quan un dels infants descobreix que hi ha embuts per jugar a la sorra. 
Els va utilitzant com una pala; però en un moment donat, aixeca l'embut i s'adona que la sorra rellisca ràpid fins sortir per l'altre costat . 

La sensació de la sorra lliscant motiva el infant per anar repetint l'acció. 





Un altre dia, en un altre moment del jardí un infant l'imita. I allò que era una acció i descoberta individual passa a ser un joc compartit. 


Però nosaltres no veiem un simple joc. 
Nosaltres veiem planificació, exploració, acció, comprovació, organització, reorganització.



I en mica en mica els objectius es fan comuns. En mica en mica les accions es van compenetrant i les voluntats individuals passen a ser ajustades amb el company de joc.


es miren mútuament. no parlen massa. 






en la mesura que el seu joc va avançant, també apareixen nous descobriments. Nous reptes. Un dia la sorra era molla i no lliscava tant. Es miraven l'embut i el remiraven. Què passava que no sortia? "una pedra" deia un dels infants.




Així que vam aprofitar aquesta motivació dels infants per posar l'instrument a altres experiències i que els infants en puguin explorar les seves característiques. La nostra voluntat és seguir l'evolució d'aquesta descoberta i verbalitzar amb ells les seves conclusions, sensacions ... i que aquesta experiència que té sentit per dos infants en pugui tenir per d'altres.